SD SUECA

Menu


LA S.D. SUECA I EL FUTBOL EN TEMPS DE GUERRA

17 de Julio de 2016

SDS L´EQUIP D´UN POBLE

Imagen principal noticia

El 17 i 18 de Juliol de 1936 un sector de l’exèrcit espanyol es va revoltar contra el govern democràtic de la República per pendre violentament el poder ,aquest colp d´estat fracasà i acabà provocant un dels fets més cruels i sangrans que ha viscut el nostre país, començava la guerra civil. Amb una Espanya dividida la Federació Espanyola de Futbol acordava la suspensió de la temporada oficial i deixava total llibertat a les federacións regionals per a decidir el destí dels tornejos locals, la costa mediterrànea quedava en mans del govern republicà i la federació valenciana junt al comité ejecutiu d´espectacles públics debatien si el futbol deuria continuar en temps de guerra. Per alguns polítics era incomprensible que continuara el deport professional on els jugadors estaven ben remunerats mentre altres jovens morien a les trinxeres , en canvi, altres creuien que la professió d ´esportiste d ´èl•lit es devia respectar com qualsevol altra feïna i que el millor era transmitir a la població civil un estat de normalitat , creant entre els habitans el menor trauma posible. Aquesta segon opció guanyà i la federació valenciana creà la lliga “ SUPERREGIONAL” que començà a disputar-se el 4 d´ Octubre amb els següents equips: Valencia c.f. , Levante u.d. , Gimnástico , Hércules , Cartagena i Murcia, aquesta competició acabaría en el mes de desembre proclamant-se campió el Valencia C.F. Per la seua banda la S.D. SUECA amb tan sols un any de vida, no sols disputaria la lliga regional , a més disputaria multitud de partits amistosos on la recaudació era a benefici d´hospitals , de les milícies o inclús a favor d´alguna familia en particular que havia perdut algun ser volgut. Un dels partits més recordats a SUECA va ser el disputat el 15 d´Agost de 1936 entre la SDS i el Gimnástico , el camp de l´Infantil es va omplir de gom a gom per homenatjear al sargent FABRA (la intervenció del sargent Fabra al cuartel militar de Paterna va ser vital per a que la sublevació militar no triumfara en València ); el partit finalitzà amb victòria local per 5 gols a 3 i la SDS alinea a Ventura , Serrano , Puchades , Albi , Lázaro , Vila , Colechà , Rodenes , Sanchis , Lledó i Prosper, també juga Martí. Veient la bona acollida que continuava tinguent entre la societat el futbol , esport que a més a més servia per animar la moral de les tropes , la federació valenciana i la federació catalana decidiren organitzar la lliga “MEDITERRÀNEA “ participant els següents equips: F.C. Barcelona , C.E. Espanyol , Girona F.C. , Granollers E.C , Valencia C.F. , Levante F.C. , Gimnàstico F.C. , Athletic Castellón. La lliga “MEDITERRÁNEA”, també coneguda com “ LIGA CATALUÑA-VALENCIA”, es jugà de gener a maig del ´37 proclamant-se campió el F.C. Barcelona. Després s´organitzà la “COPA DE LA ESPAÑA LIBRE”, que venia a sustituir al torneig nacional de Copa. Aquest torneig debien disputar-lo els quatre millors classificats de la lliga que van ser F.C. BARCELONA –ESPANYOL –VALENCIA C.F i GIRONA , però el club culé va renunciar a jugar el torneig per a fer una gira per terres americanes, al quint classificat el LEVANTE F.C. li va correspondre suplir a l’equip blaugrana i per a sorpresa de tots es proclamaria campió guanyant-li la final al seu rival per antanomàsia el VALENCIA C.F. EL 18 DE juliol de 1937 al camp de Les Corts en Barcelona. El conflicte bèl•lic ja durava un any i cada vegada era més difícil per a la població viure el dia a dia com es feia abans de la contesa, així i tot, els esports continuaven siguent la millor manera d´oblidar la realitat. La boxa , la pilota , el ciclisme i, com no, el futbol continuaven tenint seguidors; però les dificultats cada vegada eren majors, l ´intent de realitzar una segona edició de la lliga Mediterrànea fracasà i la federació valenciana optà per organitzar una sola lliga Regional, molts equips ja no tenien jugadors perque tots estaven en el front i tan sols quatre equips s´ inscriurien en esta nova lliga. El 7 d´octubre tres equips del cap i casal (el Valencia C.F. , Levante C.F. , Gimnàstic) junt a la S.d. Sueca començaren aquesta competició que no acabaria . Quatre díes abans del començament del campionat , l´aviació italiana (més coneguda popularment com “ la pava”, on un dels seus pilots era el propi fill de Benito Mussolini) perpetrava el segon bombardeig més sangrant dels 463 bombardejos que tingué VALENCIA: 50 morts entre ells 6 xiquets i 78 ferits tots civils fou el resultat d´aqueta masacre. A finals d´Octubre el bàndol nacional ja dominava el nord d´Espanya, ara els rebels encaraven tota la maquinaria bèl•lica cap al mediterrani . Els bombardejos sobre les ciutats ja eren constants, volien debilitar la moral de la població civil, les batalles al front d´Aragó augmentaven i es preparava per part dels republicans la construcció de la LINEA DEFENSIVA XYZ que protegiria València dels sublevats, aquesta línea de contenció va ser la millor fortificació construïda a la guerra i s’ extenia desde NULES fins a Santa Cruz de Moya (Cuenca). Ara sí , ja no hi havia temps per al futbol els nostres jugadors canviaren el camp de futbol per el de batalla, el baló pel fusil, el vestidor per les trinxeres i els companys per camarades o enemics. LA S.D. SUECA jugaria el seu últim partit oficial en temps de república al camp de L’ INFANTIL el 7 de NOVEMBRE de 1937 davant el VALENCIA C.F. era la tercera jornada de la competició i els nostres es depediren de la millor manera possible amb victòria per 4 gols a 2. La SDS alinea a : Garcerán – Alberola – Mulet – Leandro – Fletes – Juanele –Serrano – Juliet – Salguero – Orrico i Samelín. A finals de 1938 mentre la República ja feia olor a mort a San Sebastián naixia el semanari, actualment diari MARCA que es va convertir en el portaveu oficial del règim franquista en matèria esportiva, la seua primera página una jove alemana, rubia saludant en el braç en alt, el titular “Brazo en alto a los deportistas de España”, la seua primera entrevista al general Moscardó. En Abril de 1939 s´anunciava el final de la guerra: “ en el dia de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. Burgos , 1 de Abril de 1939 Año de la Victoria. El generalísimo Fdo. Francisco Franco Bahamonde”. Al acabar la guerra el camp de Mestalla va servir durant díes com a camp de concentració de rojos, molts camps de futbol estaven destruïts i molts equips sense jugadors. El cas més curiós, el del LLEVANT C.F. i el Gimnástico C.F. equips que havien sIgut eterns rivals s´unien en un sol equip, ja que el LLevant C.F. tenia jugadors però no tenia camp i el Gimnástico el contrari, tenía camp pero no jugadors, al final es queda el nom U.D. LEVANTE amb els colors de l’ uniforme i el camp del Gimnástico. Aquells jugadors que en temps de guerra abans del partit alçaven el puny ara tenien que alçar el braç, el futbol tornà al camp de L´INFANTIL en Juny del ´39. El futbol es va convertir en el gran espectacle de la posguerra , però esta ja és altra història.

Sin Comentarios

    Iniciar sesion

    Leer también
    06 de Diciembre de 2016Presentació SDS
    06 de Marzo de 2016AMARGA DERROTA, L'ALCUDIA 2-1 SD SUECA
    03 de Marzo de 2016CHESA nou tècnic de la S.D.S
    17 de Diciembre de 2015La SD Sueca tambe col.laborarà amb el torneig benèfic de Torrefiel A.C.E
    Volver Noticiero

    Utilizamos cookies propias y de terceros para elaborar información estadística y mostrarte publicidad personalizada a través del análisis de tu navegación, conforme a nuestra política de cookies. El usuario tiene la posibilidad de Configurar cookies.

    Aceptar todas